dilluns, 27 de juliol del 2009

LA MEVA PRIMERA VEGADA

Lo normal és començar poc a poc, així que rés millor que fer el I Mini-triatló de Figueroles per a iniciar-me en el mon del tritló.
Després d'unes gestions d'última hora (Gracies a Patry, Angel i Ramón) aconseguisc un dorsal per a la prova. A la que vaig estar a punt de no anar ja que vaig donar voltes a una rotonda com si estigues.....

Peró bé, a les 8 del matí ja estava a Figueroles amb la bici prestada del meu cosí i amb no moltes ganes de fer la prova.:SComencem amb grups de 4 persones ja que la piscina no dona per a més, i com soc el darrer inscrit, tinc que sortir el darrer amb un xic que tenia pinta d'haver fet molts triatlons (al final quedà tercer). Però l'espectacle està davant de nosaltres. Se tiren tres homens i un d'ells encara no portava una piscina i s'arrima a la paret per a respirar, davant els comentaris de la gent :D (quina risa). L'organització ens indica que podem nadar ......i allà anem.

Crec que va ser l'única superficie on vaig gaudir de veres. Es tenen que notar els anys al C.N. Castalia i els entrenes a la piscina. jeje. Vuit piscines (a saco) i cap a fora, a per la primera transició.
Arrive a la bici i molt estressat me posse el casc, uy no que primer me tinc que possarla camiseta....possant-me les sabatilles, me dona un baixó de tensió :/, aplega l'altre xic....i quant me done conter ja estava pujant la costereta amb la bici, després del cartell d'entrada a Figueroles me puje a la bici i a pedaletjar.
La primera pujada és la pujada de la Cursa Ibérica i la faig amb el xic al costat i ahí m'adone que el canvi de darrere no funciona bé i cada vegada que canvie un pinyo s'en van dos o trés. Quant per fí arrive dalt, a la casete, alce la vista i ja estava sol, i abans de la baixada veig que ja està baix del tot :S joeeer com corre.
Faig tot el recorregut de bici sol i com és normal a les baixades al barranc......baixava de la bici, clar a la pujada no podia agafar el ritme per lo del canvi de marxes, a més els pedals eren automatics i jo portava sabatilles de correr.
En un trés i no rés me plante un altra vegada a la transició. Penje la bici a la barra, agafe aigua i comence a correr però un correr de entrene, ja que no podia apretar més. Aquesta va ser la part que se me va fer més llarga, clar és el que tinc menys entrenat.
De l'arrivada més val no parlar. Sols agraïrte el recolçament que me vas donar.........
I com es veu que no me vaig cremar prou per la vesprada m'en vaig a correr a La Barona. Encara que de correr...rés passejar-me í segur que vaig ser l'únic im...que se va caure. Tu has vist caure a algú sol en una carrera plana? Doncs ja ens saps un. "Y para más inri" quant vaig a pel cotxe tinc una roda reventada (no punjada). Maree quin dia per a deixar-se de fumar. Ara ho pense i haguera sigut millor no anar a cap dels dos llocs però ja està fet.
L'experiencia del triatló.......possitiva.........de lo altre..........més d'un s'alegrarà.

5 comentaris:

The Dark Knight ha dit...

Hola Dieguito!! cuant de temps!!.ché,de haber anat a La Barona en el pare se aguerem vist.
Triatló+Cursa....umm açó com se diríe doblet? quadralet? uff..jeje.bé,bé..

Bona epoca per a passarse al "TRI" ara que stà de moda més que mai el "TRI"... com el TRIplet del Barça!!! jeje

Vas estar al C.N Castalia? jo teníe companys de allí en Penyeta.de quina epoca estem parlant?

ah! tu no me vàs vore caure al 5.000 eixe de Puçol? jeje...per ahí tinc la foto que me vàs fer o me vas passar al menys tu que se me veu caent.ja som 2 pues...i crec que algú més tamé,tamé...

En fí Xicot,que vagque tot be.Tinc les ganes de tornarte a voret en plena forma i tornar a estar ahí ma a ma.

Una abraçada.

Ruben ha dit...

Hola!

Si te servis de consol, yo patia dies antes molt per la baixada de la vilavella perque tenia un poc de desnivell pero al final va ixir tot be y no vaig caure, cuan vaig caure va ser per el asfalt del final, y a mes anaba trotan, que ya donaba la marca y tot a pendre per el... jajaja

Poc a poc se anira tornaras agafan forma y estar ahi davant.. anim!

Fernando ha dit...

Ahora sí.
Xiquet, si te ha gustado el triatlón, dedicale tiempo, ganas e ilusión.
Ya sabes, aprieta pero no ahoga.

Un abrazo.

depiedraenpiedra ha dit...

bah , eso de caerse...yo tb me he caido por asfalto, en el grans fons de la pobla de vallbona el año pasado...de boca y dando el cante.

Enhorabuena por el tri! a ver si me animo un año de estos, me hace mucha ilusión peeeero....

un beso.

Diego Rovira ha dit...

Mareee a voltes les casualitats de la vida m'asusten.....:S
Adrián: Si que fa temps, li vaig preguntar a ton pare per tu...
Del C.N.Castalia, parlem dels anys 84-89 així que no crec que coincidim en les amistats.
A Puçol, lo teu va ser diferent ja que vau començar vinga la colçada a la sortida, jo anava sol....vamos de patós.
Lo de la caiguda és una mera anecdota, no va passar d'una forta rascada a les nalges.
Rubén: no me preocupa molt el estar davant , però gracies!!!
Fer: ya lo sabes.....que ahogue!!!
Nada de medias tintas o respiro o me ahogo...
Nere:Tengo intención de preparar para el 28 de agosto el triatlón de Burriana...así que animate que te lo pasará.s muuuu bien, seguro.
Un beso y gracias