dimarts, 4 d’agost de 2009

VOLTA A PEU, EQUILIBRI, ESCALADA...

Continue amb l'auto-procés de recuperació amb entrenaments suaus i curtets. Trés a la setmana de entre 30 i 65 minuts.
Abans del triatló no vaig entrenar, ni el vaig preparar i no voldria fer el mateix de cara al tri de Borriana.
El dissabte, volta a peu platja d'Almenara. Mare quin embolic per a arrivar a la platja. Arrive amb el temps justet per a agafar el pitral i no escalfar. (mal comencem) Salude a gent coneguda i me situe al costat d'Adrian, Juanjo y Berto (a tercera fila, massa davant). Donen la sortida i.....la gent surt molt escopetejada, ho pense millor i agafe un ritme més comode (no vinc a competir) vinc a fer quilometres. La cursa consta de dos voltes a un circuït per on hi ha un fum de gent (desconeixia que la platja d'Almenara fora tant gran).
A la fí 26'19 en una distancia de 6.200 metres. El temps és el de menys. El que importa és agafar força a les cames per a tornar a la muntanya amb condicions i no lesionar-me. (importantísim)
I el diumenge a escalar a Vilafranca. Era la primera vegada que anava a La gotera per a escalar i vaig decidir agafar la bici per a quedar-me a dormir allí i al dia següent donar una volteta per la zona.
Feia més d'onze anys que no escalava amb Diego i la veritat és un plaer fer algún esport i que t'aconselle gent tant esperimentada. Fins a La Gotera vam anar Diego i Julie (molt esperimentats) Jero i Roser (en procés d'experimentació) i jo mateix (experiment en procés)......que escale quant puc (massa poc).
El primer que vam fer, nugar una cinta d'un arbre a una roca per a fer equilibri.....tinc més estabilitat a la Wii Fit. :S
Jardín Grís (6a) li diuen a la primera de les vies que vam abordar. La sortida és un poc complicada però després és fà més divertida.
Nenuco la segona, 6a també peró a aquesta no li vaig vore per cap lloc com es pot fer la reunió...la paret junt a la reunió quasi llisa.
Al costat d'una enredadera hi ha una via que Diego i Julie van fer sense moltes complicacions....."vols provar?", "claro". El nom no el tenim clar però creem que era un 6b/+. Fins el desplom...bé però una vegada allí "ara que faig?". Després de provar-ho unes quantes vegades i uns quants més caigudes, decideisc escaquejar-me i seguir cap a dalt, però a poc de la reunió......"per on vaig si no hi ha on agafar-te?" Un altra vegada dec d'escaquejar-me per a seguir. A la fí arrive a la reunió però estic molt desgastat per a fer-ne un altra.
Però si que en va caure un altra....Tutti frutti (6a+) me va agradar però estava massa cansat per a haver-la fet en condicions....En aquesta via, quant ja estava acostumat a escalar de costat......has de canviat de técnica i pujar per una grieta.
Després la birra i fuet per a recuperar....no siga cosa que ens desmaiem. :D
Una vegada a la furgoneta decidisc tornar-me'n ja que estava possant-se per a ploure i si he de dormir mal, al dia següent ha d'estar tot enfangat.......doncs m'en vaig a casa.
Quant Julie me passe les fotos les pensaré, que segur hi ha de molt guapes. :)

2 comentaris:

Ferrato ha dit...

Cha, ya estás en 6b+? Eso ya es de profesional, eh. jeje.

Bien Diego, bien. Me alegra ver que vas entrenando sin molestias en la rodilla. Poquet a poquet.

ana ha dit...

joer...bien. Muy bien el gradito...se me ponen los dientes larguillos...