divendres, 7 d’agost de 2009

DE NIT DES D'EL CIM MÉS ALT

Ja feia temps que anava rondant-me l'idea de vore com és feia de nit des d'el Pic Penyagolosa....i la nit del dimecres va ser l'elegida.
Acompanyat del meu nebodet Jorge, preparem les coses a la furgoneta i cap a Vistabella!!!
Com teniem que baixar de nit del pic, vam decidir montar la tenda abans de pujar-ho. Ens apropem a la zona d'acampada, veig unes quantes tendes i decidem moltar-la lluny d'elles per a no molestar quant tornarem. Però al poc venen dos xiques dient-nos que la zona d'acampada estava reservada per al "escauch de no sé qué". "queeee?" Que un lloc públic el teniu reservat?De poc no m'entra la risa. Però a les xiques se lis veia series.
-"I on se supossa que hem d'acampar?"
-"Fora del vallat" me respón.
-"Sí clar, si me pagues tu la denuncia. No saps que fora del vallat és on no deixen acampar?"
-"La zona d'acampada la vam reservar a la Generalitat per a tota la setmana, per a fer les nostres activitats. Si vols cride al guarda i t'ho explica ell".
Entre les ganes de $·%&$%&/&/ (hi ha xiquets menuts lleguint) o agaxar el cap vaig decidir la via diplomàtica. I vam anar-no's cap al pic sense montar la tenda.
Que els escauch reserven una zona d'acampada pública per ensenyar uns xiquets fer l'às de guia, me pareix molt fort. Que és creuen els amos de la muntanya per saber fer foc amb dos pedres i apagar-lo amb un poal d'aigua?!
A les 8 comencem l'ascenció al pic un poc més tart del que m'esperava i un poc més cabrejat del que volia. Jo anava al Penyagolosa a passar-ho bé, no ha discutir. Ens creuem amb molta gent que baixava. Jorge no parava de fer-me preguntes sobre la muntanya, i preguntes.......com: "Tu quant estàs pensant, penses que estàs pensant?" Home, quant pense, pense el que estic pensant però no pense que estic pensant......bueno jo li informava els pobles que anavem asomant-se darreres les muntanyes. (Jorge té dotze anys, encara que no els aparente) :P
Abans que és fera de nit arrivem al pic de Penyagolosa i Jorge es queda asombrat ja que des del pic és pot vore practicament tota la provincia de Castelló. Jo li explique: el embasament d'Onda, aquell el de Maria Crsitina, Onda, Castelló, Almassora...algunes muntanyes que sé el nom.......i allí al costat de les torres que hi ha al costat de la mar on parpadetjen les llums, "ho veus?" es la platja d'Almassora, "veus una llums que hi ha prop?" aquella és la llum del cuarto de bany que me l'he deixada oberta...jejejeEns menjem els entrepans i esperem que és faga de nit. Espectacular. Poc a poc d'enmig de les muntanyes, on pareixia no haver rés, s'encenient llums donant a vore que allí hi havia algún poble. No entenc com hi ha gent que puja al pic......per a destruir els taulellets que hi ha allí dalt.
Als poc minuts se gira aire i Jorge comença a tremolar, decidisc que l'estancia al pic s'ha acabat. Anem baixant poc a poc, no tinc ganes que me caiga el xiquet i son pare s'enrecorde de mí tota la vida. Abans de la mitja nit ja estem buscant un lloc per a camapar clandestinament.
A les 8.30 del dia següent ens alcem per a fer un altra ruta. Avui tocava buscar la cascada del Riu Carbó. La trovarem?
Li ensenye en el planol de Sant Joan per on tenim que anar i enfilem la gr 7. Feia més de dotze anys que no anava per aquells indrets. Quina llastima les coses bonique hi ha que visitarles més seguid. A poc de deixar la pista hi ha una caseta on està el llibre de registre, on signem i "denunciem" lo de la nit anterior. Ho lleguirà algú? Algú farà cas?
Seguim la senda que ens va ensenyant la bellesa del barranc del riu. Les antigues poblacions, les masies reconstruïdes.... Abans de baixar cap als Massos de Carbó, Jorge és queixa d'un dolor als talons. Ampolles. Joooo pobret. Li pose compeeds però no li fan molt. Pel poc que ens queda decidim baixar, banyar-no's i tornar a Sant Joan. Peró la baixada se li fa un infern. A les masies, per una senda que crec és la que te baixa a la cascada. Hi ha un cartell qui ens indica que tenim que seguir la gr 7 per a anar a la cascada, que per allí hi ha animals solts. No molt segur, li faig cas al cartell i al quilometre, més o menys, com no veia la senda que te baixa a la cascada i Jorge estava patint prou, decidisc parar a esmolçar i esperar si algú passava i ens indicava el camí. Com no passa ningú ens tornem, sí sense vore la cascada, dis-me torpe però feia molt que no anava i no recorde on estava a més el xiquet estava patint. Quant tornem a passar per les masies veiem una xica entrant en una, li pregunte i ni se gira. "molestem?"
Trés hores després arrivem a Sant Joan de Penyagolosa. Ens ho passat molt bé però Jorge crec que tardarà en tornar a la muntanya. Encara que hi ha que aplaudir-li la valentia, pobret no podia ni caminar :( I el tio que inconcient de emportar-se al xiquet a fer tants quilometres en un dia....

3 comentaris:

Ferrato ha dit...

Hala, mira que hacerle eso al pobre xiquet... Que tío. La juventud viene pisando fuerte!! :S

Siempre he querido dormir ahí arriba. Algún día...

El salvaxaes ha dit...

Molt xulo el fin de semana.
Jo he estat tambe moltes vegades al carbo, i deuries d'haver baixat a les cascades on estava el cartell.
Bueno una altra vegada sera.
Pasa bon estiu

ner0 ha dit...

tio soc jo jorge me eu vaig pasar molt be a pesar de lo dels talons :S no pasa res un altre dias ja sabem on esta la cascada del riu carbo i anem