dimarts, 30 de juny de 2009

METGES, ROQUES....Y OTROS QUE HACERES

Des d'aquest blog, voldria agrair a la gent que s'ha interessat per l'estat del meu genoll, que no és poca.

Mira que m'ha sorprés gratament les cridades i els correus que he rebut interessant-se, donant-me consells, donant-me anims durant aquestos set mesos. Sí ja fa set mesos. Set mesos que hagueren pogut ser prou menys si al moment de la lesió hagues sabut el que tenia que fer i com.

Agrair al Dr. Juan Casanova el "meu metge de familia" que sempre ha estat al corrent de tots els mobiments i que mai a diagnosticat rés sense estar segur del que hi ha, ell m'ha indicat el que debia de fer i com. Agrair a Cristóbal per l'empenyorament que va possar per que caminara millor i interessant-se constantment per l'evolució de la lesió. Agrair a tots els companys i companyes de curses que quant me veien, de seguida me preguntaven com anava la lesió i aconsellant-me per a no desanimar-me.

També agrair a la Mutua, la federació, el traumatóleg de la federació (dr. trauma) i al club per el poc interés o nul que han possat en aquest tema. Es algo per a tindre en consideració que a uns pagues la licencia i que a l'hora de la veritat sols et servisca per a correr a les curses de la lliga, copa, campionat.........ja que d'assistencia médica ben poca. Els altres és creuen ser superiors que des del seu despatx a Madrid veuen i saben la lesió que tens si és un accident o no. I els altres que sabent el que és deu de fer, no ho diuen i no menejen ni un dit però si que ho fan per altra gent......questió d'afinitat.

Bueno després de repartir els agraiments a qui correspón, recordar que encara no puc correr amb normalitat, ho vaig intentar a la II Cursa de Muntanya d'Orpesa i vaig acabar reptant i més recietment al 100X100 que organitzen els Amics del Clot, on tenia que correr 1000 metres i finalment vaig fer 3000. Que agradable ratet vaig compartir amb la gent del club i els que estaven per allí.

I com que no sols de correr viu l'home....(ni la dona) també he fet algo d'escalada. Escalda en bloc o bulder, a Albarracín. Era la primera vegada que m'enfrontava amb la roca amb una coltxoneta baix i la veritat és que me va agradar molt i vaig arrapar-me per quasi totes les pedres que vaig poder. Mira si me va agradar que estic mirant per a compar-me un crash-pad.

De moment el genoll no molesta per a escalar, així que segiré escalant i fent bici per a possar la cama la lloc i lo de correr.....ja aplegarà.

4 comentaris:

Zarpazzo ha dit...

Animo pardalet!!! yo estic en inyeccions de corticoides y continue prou fotut, encara pots escalar ara jo lunic que faig es anar de copes, sopars, i rodar lo que es diu rodar no mes rode per les nits que me deixen.....jajajaj

Un abraçada i que continue per el bon cami el genoll

djfemer ha dit...

Vinga anim máquina!!! Q ja fa temps q no vens a vorens per la pista ;) Espere q aço es solucione pronter.
Fins ara.

Ferrato ha dit...

Poquet a poquet Diego. Ya tienes un paso más dado. Mientras, lo de la escalada no se te da nada mal...

A seguir así...

Diego Rovira ha dit...

Pepo: t'en vas de copes i no me dius res....:(( que per aixó si que tinc aguane. jeje
Manolito: per la pista es dificil que me tornes a vore, no imposible. Ara lo del temps.......encara falta molt, massa.
Fer: Menos mal que al menos me gusta la escalada, sino.....
Cuando tenga tiempo pondre una entrada con las peripecias que me ha tocado hacer para conseguir la RMN dichosa y los resultados finales....y el veredicto.
Lo anticipo en una palabra: BISTURÍ
Gracias a todos