diumenge, 26 d’abril de 2009

PUJADA A MONTI

Despres de l'experiencia del dissabte passat, avui tenia l'intencio d'anar a Onda i fer la Pujada a Monti.
De bon mati havia quedat amb Efren i Kike, de cami se possa a ploure lleument, (mmmmm me tocara possar-me el xubasquero). Parlant amb uns i altres prenc la decicio d'anar amb Roberto tota la cursa, aixi que despres de vestirme de Palomero, el trove a la sortida i comence amb ell.
Els primers quilometres son d'asfalt i se fan pesaets, pero com vaig parlant amb Roberto i Eladi es fan mes amenos.
Poc a poc anavem adelantant als primers invidents (impresionant la capacitat de patiment, els anys anteriors ja me vaig quedar sorpres, pero pensava que no pujaven per la senda, que ignorant soc, enguany he coincidit mes temps amb alguns d'ells i m'ha impactat molt) Una vegada mes una mencio especial per a aquesta gent. En un tres i no res, ens plantem al control de les Penyes Aragoneses. Seguim la pujada i jo me trobava molt agust, com un arbust. Tant agust me sentia que decidisc seguir amunt i esperar a Roberto a la baixada i aixi vore la famosa baixada Takuma. Pero anava adelantant a coneguts i decidisc seguir i no parar-me (pensava: si me pare es possible que me coste arrancar despres, i per al genoll no sera molt bo).
Pero a la baixada me note un doloret al genoll,...........huy huy, huy. Pero si esta lleguint aço algu de la mutua que no se preocupe que he pogut acabar.
A la pujada me torne a sentir millor i vaig tirant, mentre comentava amb Javi: els problemes del genoll, el dinar del 8, les camisetes Palomeres....
A la baixada del Monti me llance i no me note cap molestia pero tinc un poc de coneixement i me frene que no tinc res que guanyar....i algo que pedre. A l'arrivada al "control Sin colesterol" la gent m'aplaudia (perque portava la camara en ma per a fer-los fotos) jeje.
I al tram final, la zona d'asfalt la faig trotant esperant arrivar i fer-me una cervesa fresqueta que estava patint molta calor.
I com no el millor la xarraeta post-carrera.
Aci vos deixe l'enllaç a les fotos que he fet de la Pujada Monti 2009
p.d.:no cal recordar que no me van els accents. :D

13 comentaris:

Ferrato ha dit...

Gran noticia, Diego! me alegra que hayas terminado bien. A ver cómo evoluciona la rofilla después de la carrera...

Creo que sí, que será el final del túnel.

Besicos.

Ferrato ha dit...

La "rofilla" da igual cómo evolucione. Prefiero saber cómo lo hace la rodilla... jejeje.

xufero66 ha dit...

EINNNNNN CAMPEO, KINA ALEGRIA, ESPERE KE NO TORNE A DONARTE PROBLEMES LA ROFILLA JJEJEEJEJE, JA ESTA PASANT LO PITJOR, COM DIU LA GALLINA POC A POC , UN ABRAC,

depiedraenpiedra ha dit...

norabueena Diego. Si que parece que ya se va viendo la luz :)
me alegro mucho!, nos vemos un día de estos...

Diego Rovira ha dit...

Gracias xicos y Nere!!!;)
La "rofilla" a dia de hoy ni la tengo inchada ni me duele, buen sintoma. Lo que tengo son unas agujetas por todo el cuerpo que me tienen baldado pero que ganas tenia de sentirme asi.
Con agujetas por todo el cuerpo andar semicurvado i que me coste un poco levantarme de la silla. :D
No es que sea masoca es que tenia ganas de sentirme asi, y ahora con cabeza y poc a poc. ;)

Miguel ha dit...

Gran noticia Diego!!!....me alegro mucho al ver que ya puedes volver a tener buenas sensaciones.....y ...jeje..agujetas

Un fuerte abrazo!!!

Pd. ¿¿subes a La Iglesuela??

Takuma Ggroc ha dit...

Ahi estamos crack.. me alegre que tornes a poc a poc...
Aixo si, a la mutua recorda donarli per sac...

Diego Rovira ha dit...

Gracias Miguel!!! La verdad es que hoy martes por la tarde aun tengo agujetas, jejeje pero que bien que me sientan.
L de Iglesuela aun lo tengo en el aire lo decidire a ultima hora, ya te digo algo, Gracias por el interes.
Roberto, lo de la mutua......que t'he de dir que no sapigues.... no tenen solucio, ni ells ni els que tenien que tirar una maneta. La solucio auto-rehbilitaio!!!
Gracies i un abraç

Irene ha dit...

M´alegre molt e a teua millora Diego!!! Bona senyal que després de la pallissa que et vas pegar el dissabte passat el diuenge acabares content.
Ens veiem a Iglesuea!!

Txopo ha dit...

No si al final tendré razon en mis metodos de cura..si algo te duele no le hagas ni puto caso ni lo soluciones, al final se cansa y se va...jejeje...q remedio!!!

En fin, que estoy teniendo la suerte de ver en directo ultimamente tu mejora...me alegro un guevo diego...

Por cierto, revisa tu blog, creo que hay algun parametro mal, la peña cuando escribe le salen palabros raros, caso de "rofila" y "Iglesuea"...por cierto, los acentos tampoco te salen....ya te digo, debe ser algun error de configuracion.

:P

Nos vemos...dew!

Diego Rovira ha dit...

Si Irene, molt bona senyal gracies, La veritat es que no he tingut moesties al genoll, sí unes agujetes impresionants per tot el cos, jeje.
Senc no poder pujar a Iglesuela, una llastima.
Javi: Si que lo estas viviendo en directo si jeje, Lo de los remedios......que remedio, si no te hacen ni puto caso, pues yo mismo me lo solucionaré.

BUSCAMURS ha dit...

M'alegre molt que hages tornat a posar-te un dorsal i a disfrutar d'una carrera, encara que siga a un ritme més lent del que ens tens acopstumt. Sense dubte, la millor notícia de les últimes setmanes.
Una abraçada.

BUSCAMURS ha dit...

Esperem ansiosos notícies de la RMN. Quan sàpigues alguna cosa avisa'ns, que volem alegrar-nos amb tu.

Salut!