dijous, 11 de desembre del 2008

El dimarts vaig anar al traumatòleg. Entre. Li estic explicant el que me passa, però veig que no me mirava. Pense: (m'estarà escoltant, o pasa de mí?). Quant acave d'explicar-li el que em passa, me diu que em lleve els pantalons i em xite a la llitera. Me diu que estire les cames i me possa la mà al genoll esquerre, apretant amb un dit al costat de la rotula. (te duele?) me pregunta. Li conteste un -Si- aguantant-me les llagrimes de dolor. AAAARRRRRGGGG!!!!! Quin mal! Després possa el dit a un altre lloc, també al costat de la rotula i me diu: (Por que ahora no te duele, ¿verdad?) Doncs, no. Ahí no em fa mal. Torna a possar el dit al primer lloc i me torna a preguntar. ¿És aquí donde te duele? -SÍ- Però si ja t'ho he dit abans, per que me tornes a possar el dit ahí?
DR. Trauma: "Está claro, eso parece ser una desviación de la rotula. Haremos radiografías, para asegurarnos, peró és una desviación."

Joeeer!! Després d'explicar-me a que és deguda la desviació, m'explica que te cura amb el tractament adequat. I veig que possa a la fulla 40 dies de baixa. Adeu Lliga Valencia!!! :(((
Ahir vaig anar a fer-me les plaques. I quant me les van donar, vaig anar a visitar al "meu metge de familia", i me diu que és cert. Compare les plaques amb unes que tenia del mateix genoll de fà 5 anys. (dec estar plenet de radio-activitat, juasjuas) I la desviació és més que evident. A més d'un xicotet desgast al femur. Joeer i aixó que soc jove, no?
Ara tranquilitat, i fer cas al Dr. Trauma. Que la meva intenció és correr per molts anys. ;)))

8 comentaris:

David Rodriguez Roures ha dit...

Bueno Diego,mucho animo,por lo menos sabes claro lo que tienes y cual es su tratamiento,peor seria que no te aclararan lo que tienes,ahora paciencia y a seguir con el tratamiento,un saludo y animo.

sendallarga ha dit...

Pues res Diego, a creure al Dr trauma.

Miguel ha dit...

Cuidate Diego!!!...ahora toca paciencia, ilusión ( y tienes mucha)y...descansar durante unos dias, siguiendo el tratamiento.

Un abrazo

Zarpazzo ha dit...

ANIMO DIEGUITOOOOOOO!!! NO DESESPERES, MIRA POR DONDE YO SOY MAS TERCO AUN, NO TENIENDO LA RODILLA AL 100% ME VOY A CASCAR LA MARATON DE ESPADAN, SI PETA PETA Y SI NO PUES ESO QUE NOS LLEVAMOS PERO SI TE DIGO LA VERDAD TENGO MIEDO, NO LA NOTO BIEN Y NO SE SI ACABARA LA CARRERA PERO ESTA PUEDE SER EL IMPAS PARA QUE ACUDA A ALGUN TRAUMATOLOGO BUENO PARA QUE TOME LAS DECISIONES POR MI.....PERO ES QUE YA NO AGUANTO AMS QUIERO HACER ALGUNA CARRERA...

UN ABRAZO PARA LA GITANILLA MAS SALÁ....!!!!

The Dark Knight ha dit...

Hola Diego.Nada,que mucho ánimo y paciencia.Como dices;lo importante no es querer ponerse pronto bien con prisa por un tiempo,si no que ponerse bien,aunque cueste,para siempre.Venga!,que éso lo superas.Tenemos que seguir dando guerra....y nos esperan muchos duelos por disputar ;).Te estaré esperando!...

Saludos y hasta la vista.

Adrián

Diego Rovira ha dit...

Principalment gracies a tots!!!
David: si que és una suerte, al menos, saber lo que tengo. Pondre todo de mi para recuperarme pronto y volver a correr en condiciones.
Efrén: El dimarts vinent, he d'anar al Dr. Trauma a vore quin tractament me possa, o quins exercicis he de seguir.
Miguel: Ilusión és lo que más tengo...se nota, ¿no?jeje ahora armarme de paciencia y llaveremos como estoy para el febrero.
Pepe: Si no tienes la rodilla en condiciones....ya lo sabes. Encima una maratón....
Hay que hacer caso a los especialistas que entienden mas que nosotros. Y nos ayudaran más que nosotros mismos.
Adrian: Hoy el ladrillo ha sido pequeño, ¿que tens pressa?
Amb tranquilitat, si. Més val perdre ara el principi de temporada que no anar arrosegant les molesties tota la vida. I en la vida encara ens queda per donar guerra, jeje. Molta guerra!!!

Vicente ha dit...

¡Animo, Diego!

Cuídate la rodilla y ten paciencia, es muy importante que te recuperes del todo y te aguantes las ganas de correr.

Pronto estarás en forma otra vez haciendo los tiempazos que últimamente acostumbrabas.

Un abrazo

Diego Rovira ha dit...

Gracias Vicente!!!
Eso espero, estar pronto bien. Lo de las ganas, és como intentar domar una tropilla de caballos salvajes. Peró los amarraré hasta que pueda volver.
Gracias ;)))