dimarts, 9 de desembre de 2008

CAMINANTE NO HAY CAMINO, SE HACE CAMINO AL ANDAR

Divendres 5: El millor,...tot. Lo pitjor,....rés. :)))
Dissabte 6: Intentant hidratar-me.
Diumenge 7: I Travesia del Desert de les Palmes. A les 8:00 estava al monasteri del desert. Allí estaven Teo, Ximo i Javier. D'ahí ens hi anem cap l'hospital de la Magdalena, amb cotxe. On, al punt de partida, ens estaven esperant Miguel i Fernando. El bon oratge i la bona companyia, és el que va presidir la travesia. Comencen tots junts i caminat. Però poc a poc, la gent que volia correr va adelantant. Encara que ens esperaven a les cimes, a Javi i a mí. Els dos que: l'un no volia i l'altre no podia correr.
El recorregut, te trams de Tombatossals i de la marató de Borriol. I parts, on jo no havia estat, ni havia entrenat mai.
Primer cim el Tossal Gros, ni m'enrecordava d'ell. Clar a Tombatossals de l'any passat, estava núvol i així no és possible vore rés. El recorregut el faig integrament amb Javi, amb el qui vaig tindre temps de parlar de quasi tot. Quant baixem a la cantera veiem molt de mobiment: ciclistes, altres corredors, als del running preparant la cursa...I quant enfilem cap al camp de golf ens trobem a Juan Carlos, Julia i Silvia, que ens acompanyaràn fins la baixada de Raca.
Al coll de Mancebo estaba situat el primer punt d'avituallament (Dos dies abans va anar Teo a portar garrafes d'aigua). Al que arrivem amb retart Javi i Jo. Ximo i Miguel ens esperen per a fer la pujada a Raca. Al cim ens esperen la resta. A la baixada, l'únic tram que fem corrén. Ja que és impossible no correr amb tant de désnivell. El genoll de moment, ni dolor, ni molesties.
De vegada en quant, se giraven per a preguntar-me com anava.
La pujada a Roca Blanca, molt exigent. (crec que aquest tram també és baixada a la marató de Borriol). A la pujada és Teo, qui se brinda a acompanyar-no's. Al cim ens esperaven la resta. Després d'una xicoteta baixada ens esperava El Morico. Quina pujada!!! La fem entre bufits, rises, suor,...Quant baixem al coll de la Mola, estàn Irene i la "chica rubia de coletas"(Laura). Ens tornem a avituallar, i com era ja tart decidim baixar cap al parking del monasteri i no pujar per les crestes. Allí estava l'avituallament estrela. Amb salaet, dolç, cerveseta fresqueta....i una xarraeta molt agradable. Que bé que ho va montar Teo, Felicitats!!!
A més el recorregut exigent i bonic. La veritat me va agradar molt. A vore quant se repeteix.
El meu genoll: per la vesprada me vaig possar gel (per prevenció), però ni me feia mal, ni tenia molesties. A vore que me diu el trauma.
Temps: 4:27 possició de la general,...però si no era cursa. Clar és que en el preparament que hi havia, sols faltava el pitral. Ja voldrien organitzador de curses, una organització tant completa.



1 comentari:

depiedraenpiedra ha dit...

Esa morena guapa!!!....digo...esto...no.

Me alegro de que ya no te duela la rodilla :) eso es bueno. Nos vemos en espadán o Tombatossals!