dilluns, 31 de març de 2008

M'HO HE PASSAT PIPA'08

Després de dormir relativament poc, però agust per les noticies del dissabte, jeje. El diumenge, me dirigueisc amb Efren, Chabrera, Gilberto i Trenco cap a la Vall, a realitzar la X pujada a Pipa, la segona meva "en cursa, o és la tercera, si comptem la de la lliga?" Siga com siga, és una muntanya que te algo especial per a mi. De fet l'any anterior, va ser la primera vegada, que jo apareixia a una primera fulla de la classificació d'una cursa. Així que estava clar que, devia de millor el temps: 1:16:42 i la classificació: 38 ,més difícil, de l'any passat.
Escalfant em trobe amb Sergio, i parlant decideix correr amb ell. Era la seva primera vegada, i s'el veia amb ganes de fer un bon paper.
A les nou, damunt la pista d'atletisme, estavem perperats tots per a sortir i per primera vegada amb molt de temps, no tenia el nerviosisme previ de la cursa. Donem mitja volta a la pista, i de seguida busquem el riu, on ens fan pegar una volta, (la qual molts es van quixar), personalment, em va pareixer bé, ja que així s'estirava més el grup i evitava algo els tapons. Però abans de la primera pujada, me paga una xicoteta puntjada a la part posterior de la cuixa, el que em fa dubtar, (ja que no habia fet encara cap desnivell), si que vaig apretar per a agafar bona possició a la pujada, però tant?
A la primera senda, veig que Sergio, me seguiex i li dic:"m'he quedat amb la teva petjada, la vulc sentir darrere meva tota la cursa." I als dos ens entra la risa. Trotant fem la primera part de la pujada. Me sentia, molt bé i amb ganes de més. Després entre la el desnivell, que ja va notant-se i el trafic lento, decidim caminar, per a "recuperar" (per dir-ho d'alguna manera), ja que encara quedava pujada, e hi havia que guardar forçes per a l'altra pujada. Al tram final de l'ascenció a Pipa. Li dic que vaig a tirar un poc, que me agafaria a la baixada.
Faig cim a Pipa en, 42 min. i quant enfile la senda per a la baixada me trobe a Angel. Pense:"estic fent-ho bé, o Angel, no està en condicions?" Les dos coses. Baixe, a "roda" d'ell. Fins que me diu de pasar. Li done anim i cap a davant. Una bona baixada, me llançe sense cap por, com l'any passat. On recorde que també la vaig disfrutar molt, però va ser a la segona baixada, on me vaig pegar el colp amb la roca. Per això li tinc tantes ganes a Pipa, jeje.
També sabedor que a la segona pujada, l'any passat vaig patir. Enguany, no podia ser menys. Pujada curta, però intensa, on abance uns quants corredor, els quals sempre queden davant meu. El que en fa pensar que vaig molt bé i me dona em puja la moral.
Corone la segona pujada, prenc un poc de liquid i seguisc. Me trobava més que bé, (a vore, no es que anava sobrat, és que estava super-mega-ultra-motivat, i aixó es nota).
A la baixada me llance. El primer tram és de pista, no molt pronunciada. Com a mi m'agrada. Després de dubtar per on s'enfilava la maleïda senda de baixada, la trobe. Al cruce amb l'altra pista allí estava Ezequiel, que me dona anims:"vinga Caracol, Caracol". I tans anims, comence a fer la baixada al estil takuma. A tota llet i sense por, com l'any passat. Però buscant on estaba la maleïda roca. Després d'uns quants metres, la trobe. La veig. M'arrime, i....després de fer-li una mueca burlona, la pase, sense tocarla. jejeje,"enguany t'he guanyat jo". I me ve al pensament el mal que me va fer l'any anterior.
Me mire el crono 1:10. No crec que baixe de 1:15, però no serà per no intertar-ho. Enfile l'última pista. Des d'on es veu la pista d'atletisme. Aprete un poc més. Aixó creia jo, jeje. Però després de tot l'esfroç, les forçes eren les justes.
A l'arribada, me trobe a Albert: "que carrerón!!". Senc aixó i encara me dona més anim, i decidisc entrar esprintant. I saltant. I xillant, d'alegria. Com si hages guanyat.
Al final no baixe de 1:15, ja que ho clave, jeje. Però com hi havia més distancia. Objectiu complit.
S'ha notat l'entrenament d'aquestes pasques:
Dissabte: trote per Pipa amb Patry.
Diumenge: Carrera continua.
Dilluns: Els primers 25km. de la marató i mitja amb Miguel, Irene, i Patry.
Dimecres: rodada, de 1:15 per la mare de deu, i les posterior 4 costes.
Molt content, amb la cursa, i amb la posterior xarada amb els foreros i demés coneguts.
Si me pregunten............"m'ho he passat Pipa".

3 comentaris:

Txopo ha dit...

Joder diego estas que te sales, ahora no dejes de entrenar, y pronto hablaran de tí mas de lo q te esperas.

Animo maquina!!!!

Irene ha dit...

Enhorabuena Diego. No me extraña que te saliera ese peazo carrerón, el otro día ibas sobradísimo.
A ver si coincidimos en otra.

caracolrunning ha dit...

Txopo: gracias por los ánimos. Peró hablar de mí, no sé, con que hablemos nosotros tengo suficiente. Gracias ;)
Irene:No creas que iba tan sobrado en el entrene.:/ Que más de lo que parece. Y solo fueron 25k. aún quedan 40. :s
Sí, aver si coincidimos en otra, que con buena gente, siempre es un placer estar. Un saludo a los tres. jeje