PUJADA AL PIC DEL REMEDIO

Avui diumenge 2 de novembre tocava a Chelva (Valencia). La pujada al pic del Remedio.

Era la primera vegada que s'organitzava aquesta cursa de muntanya, i la veritat, ha estat bé organitzada. El corredor sols tenia que preocupar-se de correr, ja que hi havia cintes per tot el recorregut, a tots els encruaments cartells de colors vistósos, amb la direcció ha seguir. L'únic però que jo he trovat ha segut, a les dutxes, on l'aigua estava gelada. I amb le fret que feia, com que no fa molta gracia. A més ens ha fet fret desde que hem arrivat a Chelva. És a dir el cos estava ja gelat, i el que menys desitjes, és dutxar-te amb aigua gelada.

Com portava tot el mes, amb curses tots els caps de setmana i forçant, decidisc acompanyar a Patry. Comencem la cursa, i Oscar (dels Xibecatrail) be amb nosaltres. A la mateixa linea de sortida, ens informen que han allargat la cursa amb 4 kms. , per a evitar tapons a la pujada. La Primera pujada, era al Pic del Remedio. Fins a l'ermita, la gent conservadora, i com no se podia adelantar, ja que la senda era estreta, decidim seguir com estem. Desde l'ermita fins al pic un desnivell del 33% quasi rés. Amb llocs on tenies que pujar, com si escalares.

La baixada una pista. Que s'allarga fins la seguent pujada, la qual no era molt pronunciada. Seguim amb uns 7 kms. de baixada.

A partir d'ahi, Patry no se trova molt bé e intente animar-la. Son 6 kms. on quasi anem caminat. I és que estava refredada, i clar, aixó afecta al estat físic. Peró a la darrera pujada, crec que la més dura, se refá. I arrivem com si estiguerem fent series a meta.

Ens costa 2:44:06, jo el 88 de la general i el 61 senior, que poc importava. El que importava era la seva possició.

I després dinar al restaurant Neutral de Chelva, amb bona companyia: Ezequiel, la dona, una parella amiga, Carles, Ramón Patry i un servidor.