El dissabte 25 d'octubre, vaig estar a la IV Marxa de muntanya de Vilafamés. Una cursa, molt corredora, més que canyera. La primera baixada, un perill. Un camí adoquinat, que amb l'humitat i que encara estava fosc, era molt perillós. Després d'unes quantes pistes, i sendes (per les quals, me perc per primera vegada). Baixem fins un barranc. I enfilem una pujada que dona por, però és molt curteta. Dalt; Patry(fent fotos), Irene (que finalment, no era de la partida), Ezequiel,..i cia. Continue pujant per una pista, fins un encreuament. Ezquerra o dreta? No està senyalitzat i no veig cap cinta. Sort, que a pocs segons portava a un xic del poble i me indica per on seguir.
Seguim pujant, cap les antenes. En una de tantes me gire, i veig la muntanya que se puja en la volta al terme de Sant Joan de Moró. El Mollet (gracias Miguel, por recordarme el nombre, en la post-carrera). La baixada, no és molt pessada, peró el primer tram te molta pedra solta i vaig en por, m'adelanten alguns corredors. Peró no faig cas. Tinc les cames cansades, i no vulc forçar-les. Més que res per que no puc anar a més del que vaig. La baixada se me fa eterna. 
L'última pujada, no és molt forta, peró les cames no me responen com cal, fins i tot Ximo, que estava fent fotos, m'ho nota. Li pregunte quant queda i seguisc, cap a dalt. On estava el tercer avituallament, a 3 km. de meta ¿? Crec que haguera sigut millor, abanç de la pujada. La baixada, complicadeta en llocs puntuals i bonica en la seva majoria. Que te porta a una pista, que passa en mig d'un pinar. Passes pel costat d'una ermita, i enfiles un carrer que te du al poble. On al darrer cantó està Patry fent fotos. I recta final.
2:08:37 El 16 de la general i 13 de la meva categoria.
La veritat, content amb el resultat de la carrera, però no puc dir el mateix de les sensacins que vaig tindre. Vaig acabar amb dolor a les cames, que encara avui en tinc. :( Segons Ezequiel: "com no vols que te faguen mal, si no entrenes?" :S
Gracies a Patry, Ximo, Juanma i Vicent per les fotos.
3 comentaris:
No es mereixen home. I Ezequiel té raó... si no entrenes les cames fan mal. I a més tardes més en recuperar. Ja saps la solució. Ara, el tema del temps, les obligacions i tal son condicionants seriosos
Muy bonito el Mollet....lástima que la otra cara este destrozada por la avaricia humana....la herida que tiene la montaña es desgarradora vista desde Sant Joan....por cierto el dia que entrenes en serio te saldras de la clasificación....Enhorabuena por la carrera y a recuperar esas pìernas...
Saludos
Pues sí xics, me tindre que possar en serio...que sino......
Lastima lo del Mollet,...ya no tiene solución. :(
Publica un comentari a l'entrada