diumenge, 19 d’octubre del 2008

A PERFECT DAY

El dia començava amb la feina que comporta l'ajuda a organitzar la cursa popular d'Almassora. A les 12 l'esmorzar-dinar, del qual poc vaig menjar, ja que volia menjar "bé" a casa.
A les 5, ja estava al recinte fester, on se donaria la sortida, per a ajudar en les curses dels més menuts. I a les 5.30, a canviar-me i a escalfar. Poc abans de la sortida me encontre amb Sergio. Ens situem a primera linea de sortida. (l'any passat estava per mitat i me va costar agafar el ritme). En la mateixa linea de sortida, me dona uns consells molt utils per al transcurs de la cursa. I és que un 10.000 és molt "matador"!! El millor: "si t'adelanta algú, tu ni càs. Tu ves a la teva"
La sortida molta rapida. Pels primers carrers d'Almassora, massa rapid. Però de seguida, ens acomodem al ritme que teniem que portar. Els altres passos pels punts quilometrics, s'encarregava Segio de controlar-los. Quant anavem bé, seguiem igual, però quant baixavem el ritme, s'encarrega ell de tirar-me. Jo concentrat tota la cursa. El pas pel 5.000 a 18:40 (crec). La tornada se me fá més amena, i aixó que el circuït, ho torne a dir no m'agradava gens. A més ens plovia des de que van deixar el poble.
Anem abançant kms. i ni se a quin temps anem, però vaig molt a gust, i comode. I es que tirdre al costat, una persona que sap portar-te fa molt de bé. A la molineta està el km. 8, i Sergio m'incita a canviar el ritme. Ho fem però, no molt fort. Preferisc canviar-ho a l'últim.
Al cantó de la plaça del Rei En Jaume, està el meu cunyat Dani, qui m'ha substituït per a que jo puga correr. Me mire el rellotge i veig que estava 10 seg. millorant el temps que m'havia plantejat a la passada per eixe lloc. I aixó em dona força extra per a tornar a fer un canvi. (Pareixia posseït) No sé exactament a quant faig el darrer km. però, arrive a la recta final, un pel cansat. Però, com m'ha dit Angel abans de la cursa: "el correr al teu poble, te dona una força extra". I així és, entre que ja veus l'arc, els crits d'anims de: de familiars i coneguts...alce la vista i veig al crono 37:3...algo i me fique auforic. Fins el punt que faig un vot, com si un gol cel.lebrara, a l'entrada a meta.
A la fí faig el 10.000 d'Almassora en un temps de 37:47, el 49 de la general i 31 senior. 53 segons menys que l'any passat.
Vaig en busca de la familia, i espere l'entrada de Patry i son pare que ho fan en 53 min.
Després com no m'esperava cap trofeu, s'en van els meus pares i Patry, i em quede a l'entrega. On me quede sorprés quant veig que criden, com a tercer local al que jo havia adelantat al darrer km. Així que, poc després me cridem a mí com a segon local. Davant la meva alegria i sorpresa al mateix temps. Ja que és la meva primera copa que guanye, des de que fà apenes 2 anys me van incitar a entrar en aquest mon, de les curses populars.
60 curses realitzades i quasi 1.000 quilometres recorreguts, i me trove per sorpresa amb la copa, com a segón local.

Ací vos deixe l'enllaç a les fotos del 10.000 d'Almassora.
P.D.: MOLTISSIMES GRACIES SERGIO!!!!
P.D.D.: I gracies a Noemi, Dani i Luis per les fotos.
El diumenge, per a estirar les cames, jeje. Irene, Miguel, José, Patry i Jo, hem entrenat la marxa de novembre. Vore crónica de l'entrene: Miguel

7 comentaris:

Irene ha dit...

Enhorabona un altra vegada, Diego!! No tant sols vas rebaixar el temps, sino que damunt podium, això no ens ho vas contar ahir...
Bé, ens veiem a Villafamés!!

Miguel ha dit...

Ya te dí la enhorabuena ayer, pero tras leer la crónica me han entrado ganas de repetir la felicitación...
ENHORABUENA SUB-38 !!!....y además con podium!!......

Saludos

Pd.Irene .....en el limbo....

Takuma Ggroc ha dit...

Joer, aixo no ho sabia yo...
Moltes felicitats campeon...

Diego Rovira ha dit...

Gracias a los tres.
Irene: creo que cuando lo dige estabamos subiendo, y no estabamos juntos, por eso no lo oíste.

depiedraenpiedra ha dit...

Ossti Diego, qué guay. :) me alegro mucho de ese trofeo (todo se pega ...eh ;) ), que en casa seguro que sabe la mar de bien. Y por supuesto por el marcón. Enhorabuena!

---seguro que usaste la gorra mágica---

David Rodriguez Roures ha dit...

Felicidades maquina,me alegro por ese tiempo,ves como el asfalto no es tan malo jeje,imagino la alegría al subir al podio,la foto alucinante,es de esas para ponerlas en el cartel del año que viene,un saludo.

Diego Rovira ha dit...

Si Nere, llevaba la gorra de la maratón, y esa trae mucha suerte. :)) Y definitivamente, sí, todo se pega.
David, la verdad, es que tuve y tengo mucha alegria. Se nota, no? És la primera experiéncia en el podium y.....me ha gustado, a ver, si puedo repetir, jeje.