diumenge, 24 de febrer de 2008

PER LA MUNTANYA D'ALFONDEGUILLA


No sabia com me respondrien les cames, després de València, i més a la muntanya. Una cursa, que com me van afirmar, era molt exigent. I sí, la veritat es exigent i molt bonica. Amb unes sendes llargues (je,je), pel mig de les muntanyes i barrancs d'Alfondeguilla, una passada.

Despertà a les 6 del matí. Mare de locos. Arreplege a Domingo i Efren i cap a l'Alfondeguilla. Adrián ens pilla els dorsals, per si arribem just a hora. Com així a sigut. Xicoteta xarraeta i sense escalfar, a correr.

Agarre posició, lo més avançada possible a la sortida. Se possa davant una senderista amb el bastó, qui, disparat el coët, se possa a trotar i de repent...s'apara.(que fort). Una volteta pel poble... i en eixe moment pense que no acabaré la cursa. Com ja li havia dit a Efren, no sé el que me passava que no tenia ganes, o...no sé. Primera parada per tapò al barranc. Me ve de luxe, agafe aire i continue la primera ascensió cap a Penyalba. Dureta. Xarrada amb un del Carnicas Serrano, sobre la marató i a seguir.

Xicoteta baixada, i pujada de seguida a la Pitera (no, no és una planta, així és diu el cim). Intente seguir un grup de La Vall, però se allunyen a la baixada. A un encreuament, on hi havien dos gossos solts (que for, i l'amo per ahí. Gos solt,...) i ni els crida. Segusc pujant, passe al gurp, però a la baixada, me tornen a passar. Una baixada eterna. Més que un dia sense pà. I de repent. He de parar. parada obliagatoria. Un altra pujada, l'última, que a mí ja me sobrava. I a la baixada una brigada de foreros inmortalitzant-mos. Angel, Rebel, Adrián i Patry. (quantes fotos). Però jo, ja estava cansaet i me pare a fer una xicoteta tertulia. Després del respir. Me deixe caure i....1:52, 32 dels senior (puntue per al circuït, que era el que volia). La veritat, que millor del que més perava. A l'arribada, l'speaker, en contes de donar el meu dorsal, senc que diu:" i ara arriba, Caracol". Ja,ja. Les cames molt bé, cap dolor. I cansament el típic després d'una cursa de muntanya. Una dutxa a les piscines, amb aigua gelada (ostres quin fret) i tertulia a la zona d'arribada amb els foreros.
Bonica cursa, ja tenia jo ganes de muntanya, ja. La setmana vinent més. El temps ni ha acompanyat molt, ni ha sigut roïn. I la tertulia productiva.