diumenge, 20 de gener del 2008

XIV MITJA MARATÒ DE BENICÀSSIM


Eren les nou del matí, quant Efren i jo arrivavem a Benicàssim per a disputar la XIV Mitja maratò de Benicàssim. La segona mitja, de forma consecutiva, després de la de Sagunt.
A la arreplegada de dorsal, comentaris amb coneguts, i noves presentacions. Sempre és bó començar una cursa amb bon rotllo.
Consell important, avans de la sortida; "com hi ha menys gent que a Sagunt, se pot fer una sortida més rapida. Però sense apretar molt, és una mitja"
Els primers Kms., fem dos voltetes pels carrers de Benicàssim. Els dos primers els rode a 4:15, sense apretar. A la primera passada per meta, veig a la familia. Aixó me fa recordar que no havia anat a fer turisme, així, que me allargue el pas i enllace en els d'Onda que volien rodar més o menys a 4:05 (mentira; a 3:59 van rodar al final). Al km. 10, me done conter i decidisc aminorar la marxa i Javi Ruiz, decideix acompanyar-me. El dos fariem quasi la totalitat de la mitja junts, a 4:10 clavaet per km., bé algún quilometre ens costava un segón més però després del recuperavem.
Les voltes per la platja, molt agradables, sols faltaven les orquestres. La primera ens feia recordar a l'arrivada de la Marxa al Bartolo d'estiu, però amb menys calor. On vas a comparar. La poca gent que disfrutava d'un dia de gener amb sol, ens mirava extranyats. Poc animaven.
La pujada pel pont de L'Orange, se fa més soportable del que m'imaginava. "Ara a la segona passada, ens costarà més".
Vaig seguint el ritme que m'havia propossat, amb moltes ganes i amb millors sensasions, que era el millor. Però no volia apretar, era el ritme ideal.
A la tercera passada per meta els meus, com sempre donats soport i espentant-me més (que bo és tindre algú conegut fora per a recolsar-te), les forçes intactes i l'ànim pels núvols.
Al km. 15 surt la veu d'alarma. Dolor a la zona plantar del peu dret (dijous a la podologa) que me fa perdre el ritme. Però Javi, em dona anims i el seguisc. I tal i com m'havia dit a la primera passada pel pont, en la segona se li atraganta la pujada. A la baixada agafe forçes, i faig un canvi de ritme, que me permet recuperar la mitja perduda, fins l'arrivada.
A l'arrivada, on m'esperaven la familia, vaig tindre temps d'agafar de la mà, un nebot meu per a creuar la linea de meta (l'altre feia les fotos) i parar el crono en 1:27:18, establint la meva milor marca personal, en mitja maratò. I donant-me moltisima moral de cara la Maratò de Valencia.

Pos PosCat Corredors_Nom Mitja Temps
81 35 DIEGO ROVIRA BODI 4m 8s 1:27:18

292 70 EFREN FORCADA GALLEN 5m 26s 1:54:38

3 comentaris:

depiedraenpiedra ha dit...

enhorabuena por esa nada despreciable M.P. :)

Y encantada. Nos vemos en otra!

The Dark Knight ha dit...

Felicitats màquina!! estàs en el bon camí y a la de arriba también ;).

Cuidat ara y mol de compte en les molesties i el que fases estos díes.Ens veiem.

Diego Rovira ha dit...

Quant m'ha pujat la moral :)))
Gracies, molt agraït!
La veritat, estic molt content amb la preparació per a la marató, està donant bons resultats.
Depiedraenpiedra, nos vemos en La Vilavella, aunque no corra.
Roadrunner, ahir vaig fer rodada curta, i apenes vaig sentir molesties. De totes formes dema decidiré amb la podologa.
Gracies