LA VILAVELLA 2008

Després de dos mitjes d'asfalt consecutives, en vistes a la maratò de Valencia. Vaig fer, un paréntesi amb una marxa de muntanya. Més que un paréntesi, un plaer. Ja que la começava amb moltes ganes. 33 dies després de Tombatossals, que va ser l'última. Bé, aquesta és la primera de l'any en muntanya a la provincia, així que..."neumàtic de muntanya" i "pal monte".

L'escalfament, a la zona vip, amb "la crème de la crème", inmortalitzat en video per Taki, sempre amanit. Me sentia extrany entre tant il.lustre gent, però una cara coneguda va apareixer, i aixó me va tranquilitzar un poc.

Com aquesta carrera ja la vaig fer al 2007, i sabedor dels tapons; a l'eixida, la garrofera, les sendes (tant de pujada com de baixada)...i també aconsellat per Efren, a la sortida, me situe a primera fila. Entre tant d'apretó, apenes me tocaven les sabatilles a terra. Coet a l'aire, i a correr.

Se me situa un home, de prou avançada edat, davant de mí, i no me deixa avançar com voldría. Paciencia la carrera és llarga. Al doblar a l'esquerra, un figura del públic (no sé que fà) i me tira la gorra. Bé començem. Correc els primer carrers amb bona companyia. Pocs carrers del poble ens deguerem deixar per visitar, tot siga per evitar el tapó de la garrofera. Només tocar la terra, m'acelere i deixe la companyia d'Eva; "suerte". I muntanya cap per amunt.

Quant més desnivell hi havia, més motivat estava. Me sentia prou fort com per a seguir aquell ritme durant el quilometres que restaven. A més, anava parlant amb coneguts que m'anava trovant, mentre pujava a L'Aljub, i aixó feia la carrera més amena. A la passada del control, tinc la sensació que està més prop que l'any anterior. A la baixada llançat, estava Julio a la vista. Li faig captura quasi arrivant a la Font de Cabres.

Començem la pujada al pic junts, però prompte veig que tinc forçes, i encara que la pujada és llarga, tire sol. Recordava totes les pujades, les curves. Després del control, l'últim esforç per a fer cim.

A la baixada, precaució a la primera part, molt técnica i carregada de vegetació. A la segona part, espectacular adelatament de Parra. Impossible d'esplicar com baixa aquest fenómeno. Deuria jo apendre, a baixar, d'aquest home. A la tercera part, on estaven les pistes d'asfalt, me llançe novament per intentar recuperar temps. Als horts faig captura a Parra i el felicite, realment m'ha impresionat. Continue avançant posicions, i el millor de tot és que encara me sentia en ganes. A l'última rampa cap amunt, dos cares conegudes; Adrián i Taki, que me donen els aníms que me faltaven, ja que realment, aquesta rampa no me l'esperava. Com si me l'hagueren possat sobre la marxa. Que mala llet.

A l'entrada al poble, com si tinguera ales en les sabatilles, me sentia volar. A més ja estava la meta prop, un últim avançament, curva a la dreta, entrada a la plaça i el crono encara marcava 1:38. Impresionant, comparat amb l'any anterior, on vaig fer 1:45.

Creue l'arc i Angel me fa entrega d'una medalla, sí, sí una medalla. Que content, (els pobrets en poquets ens conformem). Continue, i després de deixar el xip, una bosa del corredor que pareixia més una de la compra, de la quantitat de coses que l'organització va aconseguir.

Normalment, de 10 à 20 minuts després de l'arrivada, començe el camí cap a casa, però dos hores després encara estava parlant amb uns i altres, i finalment amb els del foro. Salutacions a tot@s.

Molt bona carrera, que possiblement, no era el millor per a preparar la marató, però tenia el ganes de muntanya, i se me va notar. I tant.