dimarts, 18 de novembre del 2008

PARÓ TÈCNIC

Dilluns 10: 30 min. de c.c. per gespa. Per a recuperar del diumenge. Cap molestia.
Dimarts 11: 45 min. de c.c., r. m. per asfalt. Cap molestia
Dimecres 12: descans, tocava futbol. Quant s'acava el partit, m'alce, i me note un doloret al genoll, (a la part de davant, al costat del lligament rotulià, però a l'interior). Pense que seria el fret. El diumenge anterior, també ho vaig notar. No li done més importancia.
Dijous 13: rodada llarga. 1 h. I poc més. Quant portava l'hora, me note un altra volta les molesties al genoll. Quant fins entonces no havia notat rés. Així que decidisc tornar a casa, quasi caminant. I decidisc descansar el divendres.
Dissabte 15: Agafem la bici, Patry i jo. I amb la furgo, anem fins a la Magdalena. La idea era de pujar fins la pista de Bruno, per l'asfalt i després per la pista fins les antenes, i alguna volteta més. Per a fer un total de 3 á 4 horetes. Als pocs metres, me diu Patry:"No te lo creerás!" Si, s'havia punxat la roda. Decidis tornar a la furgo i pujar fins la pista, i fer-la trotant. Jo, continue amb la bici. Anaven passant els km. i bé, a pessar del temps que feia que no afagava la bici. Però als 15 min. comence a notarme el mateix dolor dels dies anterior. A dures penes continue, però amb més ganes que passe Patry amb la furgo i carregar-la, que de continuar. Quant arriva a la meva altura, parem i fem l'intercanvi. Ella pilla la bici i jo la furgo. En aquestos moments de pense en lo pitjor. Ja que és el genoll esquere, i és el que tinc el menisc fotut.
Diumenge 16: Ens costa alçar-mo's, ja que la nit anterior va haver festa. Les bodes d'argent d'una tia. I vam acavar tardet. Així que, agafe la bici i decidisc fer: Almassora- Castelló (ronda sur)- Grao - Benicàssim. Tot plà per a no forçar el genoll.
Jo amb la bici, Patry amb els patins. Però com és tart. Ella agafa el cotxe. I menys mal que agafa el cotxe. Quant portava mig horete, me note un altra vegada el dolor. Li cride i passa a per mi, quasi al Grao.
Ahir, vaig anar al "metge de familia", i me diu que tinc. Inflamació d'un lligament creua. Si tinguerem una resonancia, ho sabriem en exactitut. En principi no és greu, peró deuria de parar 10 dies. I prendrem un anti-inflamatori.
Conclusió: la marxa de Benicàssim la faré caminant. :(( la podria correr, però podria empitjorar la cosa i pedrem la marató de Espadán. Així que a descansar. I a vore si se recupera la cosa.
Ara sols puc fer natació i algo de gimnàs, i trotar molt suau per gespa, encara que açó últim, no se com se fà. jeje.
Realment, me pensava que podria ser sigut pitjor.

3 comentaris:

Irene ha dit...

Bueno, pues coeiximent, que la cosa no està per fer bromes, si s´ha de parar uns dies, es pare i prou! Ens veiem el diumenge!! Vaya par!

Miguel ha dit...

Como dice Irene.....coneiximent!!.....a parar toca...además diez dias pasan volando.....

Nos vemos en Benicassim..

Takuma Ggroc ha dit...

Diego, si hay que parar, se para. Mas vale malo conocido y recuperado, que algo peor... y mas con las rodilla...
Solo me queda una duda.. ¿un medico de cabecera te diagnostica una inflamación de ligamentos?? ¿así sin mas?? permiteme que sea muy escéptico...
A ver si hablamos el domingo...