Al cap estava l'idea de fer la marató de Espadán. Però, no podrà ser. Ni tombatossal tampoc. L'any passat vaig tindre la possibilitat de fer aquestes dos curses, i gaudir-les. Ja que les dos son molt boniques i exigents. A més sols fer i acabar una marató ja te la seva recompensa.
Em fot, i em fot per que l'any passat, quant estava corrén la marató pensava: "que feïa ahí, i que l'any vinent, ni de conya tornaria". Però al dia següent ja pensava que enguany tenia que tornar a fer-la.
Bé com les coses venen,....com venen, i així hi ha que acceptar-les. El millor serà descansar el genoll, i pensar en el campeonat de la lliga valenciana, que comença el 1 de febrer. Mare, dos mesos sense correr :((
Potser siga conceqüencia, de la "canya" que li vaig donar al cos des d'el mes d'octubre fins el 9 de novembre. Sense haver estat rodat. Els mesos d'estiu vaig estar practicament parat. I sols vaig començar a rodar la darrera setmana de setembre. O que és hora de canviar el calçat com bé m'ha aconsellat Ezequiel "sobrino", ja que tenen prou kms. els pobres.
Avui, dissabte 29. Estava inscrit per a fer la I marxa de muntanya de Castellnovo. També ho estava per al passat diumenge a la marxa de Benicàssim, però la setmana passada vaig tindre més coneixement, i no vaig anar. Avui,....sí.
"Madrugón". A les 7.30 tenia que estar a La Vall d'Uixó, on pujaria amb els xics d'Ezequiel: Vicent, Benjamín amb qui rodaria i Ezequiel "sobrino" qui s'emportaria la victória ambsoluta.
Faig l'escalfament amb ells, i durant l'escalfament me note uns xicotets calambres al bessó "gemelo" esquere. El del genoll fotut. Però que no passen a més. Comença la cursa, Benja i jo ens possem dels primers, i deixe que siga ell qui porte el ritme ( si el porta molt fort, aniré a la meva). Anem a un ritmet prou tranquil, i fins i tot parem en alguna pujada, les quals no erem molt pronunciades, i que son algunes, per on passa la marató d'Espadán.
Quant portava uns 5 kms. en plena ascenció, me note el doloret al genoll. I decidisc parar-me de seguida. O tenia clar. Si sentia alguna cosa, per debil que fora....Així que decidisc seguir caminant, fins trobar a Ezequiel, i baixar-me amb ell. Quasi on estava, m'alcança Mahesh, i després de preguntar-me que me passa, m'ofereix gentilment la seva xaqueta. Moltes gracies, ja que estava començant a gelar-me, per aixó estava trotant eixe tram. Quant veig a Ezequiel, me pregunta com estic, li ho dic, i m'aconsella que baixe amb el seu cotxe, amb un altre xic murcià, amb problemes al nervi ciàtic.
A falta de visitar al metge el dilluns. Ja m'he castigat en vore les carreres i no correr-les fins el proper any. Bé, alguna San Silvestre faré, però curta.
2 comentaris:
A veure què diu el metge, que potser no està perdut el que queda d'any. Mantin-nos informats que esperem el diagnòstic...
En qualsevol cas, fas bé de parar un poc i mimar el genoll, que el 2009 promet ser un any moooooolt llarg i molt ple de carreres.
Salut.
L'any perdut, no està, però si acabat. Encara no he decidit quisa San Silvestre farè (crec que Almassora i Castelló), que les dos son molt curtes i ja està.
El proper any. Segur que no seré tant....animal i faré menys kms. però de més qualitat.
Un abraç
Publica un comentari a l'entrada