dissabte, 29 de novembre de 2008

GAME OVER

Doncs, sí. El joc s'ha acabat. S'acabat per al que queda d'any.
Al cap estava l'idea de fer la marató de Espadán. Però, no podrà ser. Ni tombatossal tampoc. L'any passat vaig tindre la possibilitat de fer aquestes dos curses, i gaudir-les. Ja que les dos son molt boniques i exigents. A més sols fer i acabar una marató ja te la seva recompensa.
Em fot, i em fot per que l'any passat, quant estava corrén la marató pensava: "que feïa ahí, i que l'any vinent, ni de conya tornaria". Però al dia següent ja pensava que enguany tenia que tornar a fer-la.
Bé com les coses venen,....com venen, i així hi ha que acceptar-les. El millor serà descansar el genoll, i pensar en el campeonat de la lliga valenciana, que comença el 1 de febrer. Mare, dos mesos sense correr :((
Potser siga conceqüencia, de la "canya" que li vaig donar al cos des d'el mes d'octubre fins el 9 de novembre. Sense haver estat rodat. Els mesos d'estiu vaig estar practicament parat. I sols vaig començar a rodar la darrera setmana de setembre. O que és hora de canviar el calçat com bé m'ha aconsellat Ezequiel "sobrino", ja que tenen prou kms. els pobres.
Avui, dissabte 29. Estava inscrit per a fer la I marxa de muntanya de Castellnovo. També ho estava per al passat diumenge a la marxa de Benicàssim, però la setmana passada vaig tindre més coneixement, i no vaig anar. Avui,....sí.
"Madrugón". A les 7.30 tenia que estar a La Vall d'Uixó, on pujaria amb els xics d'Ezequiel: Vicent, Benjamín amb qui rodaria i Ezequiel "sobrino" qui s'emportaria la victória ambsoluta.
Faig l'escalfament amb ells, i durant l'escalfament me note uns xicotets calambres al bessó "gemelo" esquere. El del genoll fotut. Però que no passen a més. Comença la cursa, Benja i jo ens possem dels primers, i deixe que siga ell qui porte el ritme ( si el porta molt fort, aniré a la meva). Anem a un ritmet prou tranquil, i fins i tot parem en alguna pujada, les quals no erem molt pronunciades, i que son algunes, per on passa la marató d'Espadán.
Quant portava uns 5 kms. en plena ascenció, me note el doloret al genoll. I decidisc parar-me de seguida. O tenia clar. Si sentia alguna cosa, per debil que fora....Així que decidisc seguir caminant, fins trobar a Ezequiel, i baixar-me amb ell. Quasi on estava, m'alcança Mahesh, i després de preguntar-me que me passa, m'ofereix gentilment la seva xaqueta. Moltes gracies, ja que estava començant a gelar-me, per aixó estava trotant eixe tram. Quant veig a Ezequiel, me pregunta com estic, li ho dic, i m'aconsella que baixe amb el seu cotxe, amb un altre xic murcià, amb problemes al nervi ciàtic.
A falta de visitar al metge el dilluns. Ja m'he castigat en vore les carreres i no correr-les fins el proper any. Bé, alguna San Silvestre faré, però curta.

2 comentaris:

BUSCAMURS ha dit...

A veure què diu el metge, que potser no està perdut el que queda d'any. Mantin-nos informats que esperem el diagnòstic...
En qualsevol cas, fas bé de parar un poc i mimar el genoll, que el 2009 promet ser un any moooooolt llarg i molt ple de carreres.
Salut.

Caracolrunning ha dit...

L'any perdut, no està, però si acabat. Encara no he decidit quisa San Silvestre farè (crec que Almassora i Castelló), que les dos son molt curtes i ja està.
El proper any. Segur que no seré tant....animal i faré menys kms. però de més qualitat.
Un abraç