dilluns, 9 de juny de 2008

DR. JEKYLL & MR. HYDE

No me pareix exagerat el títol. Ja que, la diferéncia entre: el patiment dels primers kms. de la cursa i les bones sensacions al acabar-la, hi ha un món.
El divendres, me gitava, a les 3.15. Després de vindre d'una boda. En la qual, com a bon deportista, no vaig veure. Bueno, alguna cerveseta va caure. jeje. I a les 5.15 me despertava, vaig començar a preparar-me les coses per acudir, a la IX Volta al Terme Sant Joan de Moró Petjada 2008. On l'objectiu principal era, intentar rebaixar les 2h. o el temps de l'any anterior (2:02).
En el cotxe mal-estar general: gonia, mareig,...Vamos que no estaba mi cuerpo para trotes. I jo "plorant-li's" a Efrén i Kike.
Comença la cursa, amb una volteta pel poble. I sols eixir als camins rurals, ja note la fatiga de la nit anterior. Al xafar, no articulava la planta del peu, sino que la portava riguida (com si encara portara les sabates). Poc a poc la gent anava adelantant-me i per uns moment vaig pensar, que el millor seria, ja que estava prop del poble, tornar-me'n. Però al mateix temps volia, com no acabar, encara que fora a gates. Tenia la sensació de anar menys que caminant.
Va ser, tocar la primera senda amb un poc de desnivell, (sobre el km. 5 ó 6), i canviar-me totes les sensacions. A la senda, comence a avançar posicions. I quant me done conter ja estic al cim
del Tossal del Mollet. A la baixada, me posse a baixar sense la meva típica por. Fins que un correrdor, se me possa davant i ens fa un tapo d'uns 5 corredor. (home, si veus que te damanent pas, cedis-lo).
A la següent pujada, me sentia millor que a la primera. Val, que era més curta, però no menys intensa. I seguisc avançant. Al 12 agafe a Julio. I al 13 a Sergio. Rodem junts fins al control. Però com diu ell. Me van possar un coent al....
La pujada al Tossal Blanc, és més curta i menys intensa, però, amb el que portes a les esquenes se fà un poc pessada. Però a mi, pareixia no importat-me. A la baixada, vaig disfrutar molt per la part de la senda. I quant estas arrivant al poble. On l'any passat se me va fer in-acavable. Enguany se me va fer fins i tot curt. Canvi de sensacions.
A la fí arrive a meta, amb un temps de 1h 53' 42''. En la possició 24 a la classificació de la petjada 2008. Encara que quant me vaig sentar per a llevar-me el xip, un fort dolor, se em va possar dels genolls cap per a baix. I no podia ni alçar-me.
Després xarradeta, post-carrera i ací vos pose l'enllaç a unes fotos de Petjada 2008, gentilesa de...(no ho vol dir, encara)jeje


Però la jornada, no acabava ací. Per la vesprada, vaig acompanyar a Patry i Adrián, a Altura a fer la Pujada a Cova Santa. També vam pujar amb, Feli, Enrique, Miguel.... On hi ha que resaltar, la vistoria de Patry, campiona absoluta, i va rebaixar el seu temps personal, a la proba en 9 min. Enrique, ens va ensenyar la seva gracia, amb el micro. Ens va fer de speaker, quant la gent escalfava. I la veritat va fer més ameno, aquest moment. Quines rises!!! I destacar la feïna de l'organització. Molt atents en tot moment. A mí, me van donar "via liure" per a acompanyar la cursa amb el cotxe i poder parar-me on vulguera, per a fer les fotos. Qui, quant puja Patry les penjarà.
A l'entrega de trofeus, una festa. Dos copes, per al grup: Patry 1ª general i Feli 3ª veterana. A Kike, una borsa perla seva feïna de speaker, i a mí un altra fer fer el reportatge de la Subida a Cueva Santa.
Al sopar, un altra festa. Entrepà gelat amb picoteo, beguda variada, postre i gelat (amb una forta ovació, per a l'organització). I després un xicotet bailoteo.

4 comentaris:

Takuma Ggroc ha dit...

Bueno, pues menos mal que estaves de resaca......jajajaja

Miguel ha dit...

Enhorabuena!!! vaya carrerón....parece que le vas cogiendo el gustillo a esto de la montaña........

Saludos

caracolrunning ha dit...

Roberto: Ja me vas vore la cara que portava abans de la cursa. Era o no un poema? :/
Miguel: eso parece ser. Y pensar que al principio tenia miedo, de hacer una de montaña? Y ahora del monte no me bajan. juasjuas
Que tengais suerte los dos el domingo, en el campeonato. Y Miguel, anima mucho a Irene y Roberto. Aunque seguro que llegan antes de cerrar el control. ;))

El salvaxaes ha dit...

Pera dormir sols 2 hores no val la pena gitarse.Jajaja
Pa anar de resaca mol bona carrera.