dimecres, 14 de maig del 2008

MARATÓ I MITJÀ 2008 (crónica de una muerte anunciada)


Sona el despertador a les 4 del matí. Avui´, hem quedat a les 5.15 davant de casa Efren, i plou. Tota la nit plovent. I ens tenim que cascar 65 km. els que separen Castelló de Penyagolosa, en la famosa Marató i mitjà. Puntuals a pateixen: Patry i Luis, amb la California d'aquest. Quina pasada de furgo!!Ja a Castelló: xarla forera, fotos de rigor, estirament previs a la sortida, i calfant-me el cap de quina roba possar-me damunt. Ara no fa fret, peró més avant pot ser que si. Com així va ser.Els primers kms. tranquilet. Sabedor que la cursa és llarga. No forçe molt. Al Castell, no pille cap tapó. Com me van aconsellar. Encara que els tapons no depenen d'un mateix. Sense llum solar, ens apropem a Borriol. A l'entrada m'adelanta Sergio, qui m'aconsella, dosificar i no agobiar-me. Supose que ho diria, per que m'adelantava gent. La veritat, anava molt tranquil.
La pujada a la Pedra, la faig trotant, però suau, practicament sense parar, ja que no hi havia molt de tràfic. Allí me va vindre al pensament, un comentari de Miguel; (en dia claro se ven Les Col.lumbretes, e incluso el Golfo de Valéncia), el dia que vam entrenar per aquesta zona. Però avui, en el dia que feia no se veia rés. Al pas pel primer control, el de la Pedra, pase a 1:13. Dos minuts per vaig del que tenia planejat. Des d'ahí fins els barranc, me passa volant, i aixó que anava practicament sol.
Alcance a Sergio, i anem alternant-mo's. Al encreuament de la carretera, un fum de gent esperant als corredors. Crits d'anim, que te fan sentir millor. Al seguir la pista, Patry amb la camera i Ezequiel animant. Poc després, venia el primer barranc, on com al barranc de Borriol, carregue les sabatilles en dos quilos d'aigua. Quin bé fà, haver fet un tram abans. Me sonava cada senda, cada pista, on estaven els barranc i aixó fà molt de bé.
A l'altre barranc, el que estava davant de mí me diu un corredor: "dos passos i tirat". Eh? Efectivament, dos passos, l'aigua per la cintura i...glup, tot dins l'aigua. Que gelada! O avise als altres corredors, que també m'agafen a guasa i seguisc, fins la Bassa de les Oronetes. On segons Sergio passem amb 10 min. de ventatja. No sé jo. Segons els meus calcul sols 5.
Enfilem el tercer tram de la cursa. On, com dir-ho d'una manera més correcta? Sí, se mascava la tragedia. La baixada per la senda, com a mi m'agrada. Creuem la Rambla de la Viuda, quin perrill!! L'aigua tenia prou de força. I m'entortelle el turmell dret, en una de les tantes pedres del riu. Quina sort, sempre igual!! Desde la Rambla a Les Useres, una pista, en continua ascenció. La qual se me va fer eterna. A més del dolor al turmell, se m'agafa per tota la cama. O passe realment mal, fins Les Useres. Poc a poc, perc de vista a Sergio. A l'arrivada al poble, estava Patry, qui m'acompanya trotant fins el control. Li dic el que me estava passant. Però decidisc, que encara que siga caminant, he d'acavar la carrera. Passe a 3:10 pel control, i Patry decideix acompanya-me fins la sortida del poble, i me diu que estaria a Sant Miquel. Per si volia abandonar. "No, gracies, vulc acabar-la". Ahí deuria d'haver-la acabat. A la següent pujada, després d'haver trotat per la pista, decidisc caminar per la senda, per a estalviar forçes. A més el genoll de l'altra cama, degut a que en l'altra ja anava malament, començava a fer mal. Com si me clavaren algo.
Quant intentava trotar, ja me hera impossible, ja que se m'estaven gelant les cames i ja no reaccionaven. Faig la baigxada a dures penes. I els dos km. de pista fins el control semevan fer eterns. Anava al passet. Al principi no parava ningú, però després se paraven tots preocupats, preguntant. Aplege al control en 4:51.
I ací acava la meva primera intentona en fer la marató i mitjà. Amb un mal sabor de boca. Espere que l'any vinent siga millor. Millor, vol dir, com a mínim, ACAVAR-LA!!!

4 comentaris:

L. Almela ha dit...

Anim campio. Ara ja saps lo que es la marato i mitja. Pa l'any que be tindras mes sort y mes experiencia pera poder com a minim acabarla.
Sort en Borriol.

Takuma Ggroc ha dit...

No te agobies demasiado. Era un dia de perros, y el frio paso factura a tu cuerpo... aixo vos pasa per no tindre graseta pa cremar com jo jajaja
Animo, que pronte te recuperaras y tornaras a les bones sensacions. cuidat el genoll y el turmell

The Dark Knight ha dit...

Xic!heu vàs intentar que és lo important.L´any vinent vull vore con no tan sols arrives a la meta,si no que tamé com millores el temps que volíes fer enguany. Per tant com que la millor forma de voreu serà desde dins de la cursa,promet i quede ací firmat,que al menys intentaré fer-la en tu per a no perdre cap detall de com aconsegueixes la gran victória que et mereixíes enguany.

Sort i molt de compte si fàs "la ruta del bacalo"; borriol + Alfondeguilla.
Ja ens veiem.Salutacions bestiola!.

Diego Rovira ha dit...

Sí Luis, he pagat la novatada o fins inclús,l'osadia de voler fer bon temps sense coneixer la cursa.
Gracies Roberto!!;) Espere que a Borriol me tornen les bones sensacions. Encara que acabant-la serà un gran exit.
Està escrit Adrián, l'any vinent, els dos mà a mà, a fer-la. Lo del temps........mmmmmmmm........ que no ploga. juasjuas. Aixó si serà un bon temps.