El passat diumenge 25 de maig és cel.lebrà a Borriol la II Maratò de Muntanya. 42 kms. amb un desnivell positiu de 2.450 m. quasi rés!!. La pujada al Castell (la primera pujada), ja t'indica a quin tipus de carrera has arribat. Molt dura i exigent. Tots avancem en filera. I el cos s'escalfa de seguida. A la baixada i següent pujada ja espoden agafar possicions, més avançades. La baixada a la pedra, genial. En la pujada a les antenes, se me posa un xic al costat i comença a parlar-me, sobre: la marató, altres curses,...Es Ricard Verge, un català untra-fondista, (ho sé per que m'ho va dir Miquel (cxm). Els tres vam fer la pujada fins les antenes junts, parlant "pareixia un entrenament, jeje". Dalt a les antenes, no se veia rés, en el paissatge tan bonic que devia de vores....A l'arrivada al control de la Pobla m'adone, que els genolls me fant molt de mal, a conseqüencia de les baixades tan técniques que havia passat. Era a partir d'ací, on me sonava més el recorregut, ja que el dia anterior, vaig estar mirant-lo.
La Pujada al morico....genial, mira que vaig disfrutar!!! A la baixada....un infern!!! (foto). Una baixada de roques, que donen molt de respete. Hi havia punts on baixavem a quatre potes. Poc després se possa a ploure. Un aigua que, poc a poc, se converteix en pedre. (sort que porte la gorra de lona, jeje, que la pedra fa mal) En la següent baixada, rellisque fins a tres vegades. Donant passos de ballarina. Quina risa!!!
Al control de collado, m'indiquen que vaig el 15. -"Eh?". -"Que esperaves estar més avant?". Nooo, però que xulo que és anar tant avant. :)) Aixó me dona més forçes. A més me diuen que fins el moment era l'únic corredor amb el pitral. Pitral que poc després me cauria.
Just avanç d'arrivar al següent control, l'aigua a faga més força. Però els ànim que d'allí venien me donen més forçes per a pujar a Raca.
Quina pujada!!! Comences, suavet. Però després una paret de roca se te planta al davant. Es una pujada molt dura. Però com no veia a més de 15/20 metres, pensava que ja arrivaré a dalt, on, no es veia rés. 
A la baixada el de la foto d'ací dalt se m'en va i no puc seguir-lo. A la pujada del camí llovera, anava que ni m'ho creia, portaria uns 37/38 kms. i seguia corren, quina bona sensació que tenia.
A la baixada el de la foto d'ací dalt se m'en va i no puc seguir-lo. A la pujada del camí llovera, anava que ni m'ho creia, portaria uns 37/38 kms. i seguia corren, quina bona sensació que tenia. A la darrera baixada adelante a Ramon Batalla. Qui estava un poc tocaet. Ens donem anims mutus i seguisc cap al poble.
A l'arrivada, ja se pot vore. Tot alegria. He fet un bon temps, molt millor del que m'esperava (però no el vaig a fer públic......)La pluja que a la mim me va fastidiar, avui com si res.
I després estaven Patri i Sergio, els quals me van donar sendes abraçades, que un poc més me fan plorar.
Molt bonica la carrera, espere l'any vinent tornar a repetir-la, però amb millor oratge, que els paissatges valen la pena.
14 de la general amb un temps de 5:25:45, i una molt bona sensació. Se pot vore en la foto de l'arrivada, on vaig entrar en els braçox a l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada